L’illa de Pasqua, a l’oceà Pacífic, és un dels indrets més remots de la
Terra. Les gegantines estàtues de pedra que es troben al cràter volcànic del
Rono Raraku són tot el que queda del que havia estat una complexa civilització.
S’ha estat estudiant a causa de l’extinció d’aquest clan i les causes poden ser
la sobreexplotació dels recursos ambientals, canvi de clima o la lluita entre
tribu . entre La competència els clans rivals va desembocar en una ràpida
desforestació, l’erosió del sòl i la destrucció de les poblacions d’aus, fet
que va perjudicar els sistemes alimentaris i agrícoles que mantenien la vida
humana. Els signes d’alerta de la imminent destrucció es van detectar massa
tard per evitar el col·lapse.
La història
de l’illa de Pasqua és un cas il·lustratiu del que passa quan no es gestionen
els recursos ecològics compartits. El canvi climàtic comença a ser una variant
del segle xx d’aquella història a escala mundial. Però igualment hi ha una
diferència important: la població de l’illa de Pasqua es va veure superada per
una crisi que no podia preveure, i sobre la qual ben poca cosa podia fer. Avui
no ens podem amagar rere la ignorància. Tenim proves, disposem dels recursos
necessaris per evitar la crisi i sabem les conseqüències que té continuar fent
com si res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada